Avui comença botar-se-la als peus!!!
És la frase que més m'agrada per qualificar a algú que no juga bé al meu esport. Jo mateix sovint me la boto als peus per tant he trobat adient aquest nom per un blog dedicat al bàsquet.
Botar-se-la als peus!!! quantes vegades m'haureu sentit dir això? i el que es pitjor, quantes vegades ens la botem als peus?
Estàvem comentat el partit de la setmana amb els de sempre.
- Nen sort que vam guanyar aquesta setmana perque els altres eren dolents, dolents.
- Sí, se la botaven als peus.
I et quedes tant ample. El partit es va guanyar d'un punt. Quantes vegades me la vaig "botar als peus" durant el partit?
Sovint guanyes perque el rival se la botava al peus i perds perque el rival et supera en tot, aquesta sembla la lògica. Però quantes vegades no es així? Quantes vegades perds perque no ho has donat tot a la pista i quantes vegades guanyes perque realment t'ho mereixes? El primer que hem de fer i amb això entro al tema de la primera setmana, es ser humils i treballar desde la humilitat. Reconèixer que els primers que ens la "botem als peus" sóm nosaltres i que hem de millorar. Sense això no hi ha progrés. A cada victòria i encara més a cada derrota, hi han errors, errors que s'han d'entrenar, millorar i superar. Quan un perd sembla més evident, s'ha de canviar alguna cosa. El que costa més de veure es que quan un guanya també. La victòria té errors, només assumint-los i treballant-los arribarem a ser més competitius cada dia.
Això es el que més m'agrada del bàsquet, sovint et dóna lliçons que t'ajuden a la vida. La competitivitat n'és una d'elles, no ens oblidem mai de ser sempre competitius. No puc gaudir jugant si no sóc competitiu. Això em fa pensar que últimament no ho sóc massa, serà per això que no gaudeixo tant jugant els darrers partits, quan em passi la contractura a l'esquena(semblo un avi), hi poso fil a l'agulla...
És la frase que més m'agrada per qualificar a algú que no juga bé al meu esport. Jo mateix sovint me la boto als peus per tant he trobat adient aquest nom per un blog dedicat al bàsquet.
Botar-se-la als peus!!! quantes vegades m'haureu sentit dir això? i el que es pitjor, quantes vegades ens la botem als peus?
Estàvem comentat el partit de la setmana amb els de sempre.
- Nen sort que vam guanyar aquesta setmana perque els altres eren dolents, dolents.
- Sí, se la botaven als peus.
I et quedes tant ample. El partit es va guanyar d'un punt. Quantes vegades me la vaig "botar als peus" durant el partit?
Sovint guanyes perque el rival se la botava al peus i perds perque el rival et supera en tot, aquesta sembla la lògica. Però quantes vegades no es així? Quantes vegades perds perque no ho has donat tot a la pista i quantes vegades guanyes perque realment t'ho mereixes? El primer que hem de fer i amb això entro al tema de la primera setmana, es ser humils i treballar desde la humilitat. Reconèixer que els primers que ens la "botem als peus" sóm nosaltres i que hem de millorar. Sense això no hi ha progrés. A cada victòria i encara més a cada derrota, hi han errors, errors que s'han d'entrenar, millorar i superar. Quan un perd sembla més evident, s'ha de canviar alguna cosa. El que costa més de veure es que quan un guanya també. La victòria té errors, només assumint-los i treballant-los arribarem a ser més competitius cada dia.
Això es el que més m'agrada del bàsquet, sovint et dóna lliçons que t'ajuden a la vida. La competitivitat n'és una d'elles, no ens oblidem mai de ser sempre competitius. No puc gaudir jugant si no sóc competitiu. Això em fa pensar que últimament no ho sóc massa, serà per això que no gaudeixo tant jugant els darrers partits, quan em passi la contractura a l'esquena(semblo un avi), hi poso fil a l'agulla...
