Amb aquest començo una sèrie de posts sobre les diferents posicions del basquet, del que s'espera i s'exigeix a cada una d'elles.
QUÈ ES UN BASE??...ser base es quelcom més que una funció organitzativa en un equip, es gairebé una forma d’entendre la vida. El base ha de saber fer de tot,el líder de l’equip, l’ànima, la passió, el conductor del joc, la prolongació de l’entrenador a la pista i a més ha de transmetre seguretat, no cometre errors i prendre en cada moment les decisions adequades. (Quasi res)
EL BASE COM A DIRECTOR DE JOC:
El base ha de tenir capacitat de manar, per a això es fonamental conèixer a la perfecció les característiques dels seus companys, ja que el base, ha d’explotar les seves virtuts, pel que
és important el domini del joc tàctic de l’equip. Però el que fa que un base sobresurti es el CARÀCTER y el transmetre sensacions positives al grup. MAGIC JONHSON sabia que sobre ell girava el joc no només per que era un dels millors sinó per que era un líder a la pista, un
jugador amb carisma y generositat, un base IDEAL.
LA TÉCNICA INDIVIDUAL, IMPRESCINDIBLE:
El base condueix a gran velocitat cap a cistella contrària i per a fer-ho amb garantia els fonaments individuals han de ser excepcionals(botar la pilota amb les dues mans, penetrar amb eficàcia, mantenir atenció als rebots llargs,etc.). El tir es important, però si no es té la sort de ser un excepcional tirador al menys ha de causar sensació de perill, seleccionant els llançaments exteriors. El joc d’un contra un es molt important per a un base, resulta fonamental saber llegir les situacions de bloc directe.
PRESA DE DECISIONS, LA TACTICA INDIVIDUAL:
Un base serà jutjat en funció als errors. MAGIC JONHSON deia que intuïa el que jugaria el contrari i sempre actuava segons abans a la jugada. Es fonamental saber elegir com executar les diferents opcions de joc ja sigui un contra un, triples, parades y tir després de dribbling, després de finta, després de rebre, ja que un base que no crea perill al seu defensor té molt
perdut.
TACTICA D’ EQUIP, LA VISIÓ DE CONJUNT:
Per a fer que l’equip funcioni és molt important tenir sempre una visió de conjunt. El primer es
saber llegir la defensa.
La situació global d’un partit es el que un base no s’ha de treure del cap, ja que en funció d’aquesta variarà la presa de decisions.
EL CONTRAATAC, L’ANIMA DEL BASKET:
Per executar correctament el contraatac es fonamental la lectura de cada situació. El base ha de saber situar-se per capturar rebots defensius sobre tot els llargs per a poder sortir més ràpid. Per a muntar un bon contraatac sol ser clau rebre en carrera ja que és el més eficaç, però s’ha de saber buscar el moment de fer-ho.
A més un base complert té la capacitat suficient per culminar-los de qualsevol manera ja sigui en un contra un(tir, llançament en carrera, penetració, etc.) o assistint a un company (per a un
tir còmode, entrada o perquè no, un mate en ALLY OP!).
DEFENSA,LA RECEPTA PER GUANYAR TÍTOLS:
El base no només s’avalua per la producció ofensiva. En defensa l’ intel·ligència és fonamental. El base ha de tenir capacitat per defensar al límit sense ser sobrepassat per el seu atacant. El base es el principal instrument para inculcar als seus companys l’esperit i la passió defensiva. Al ser ell el primer que defensa la pilota, la seva intensitat contagiarà la defensa dels companys. Es molt important quan la pilota està al costat contrari, el poder bascular (triangular) cap al centre, donarà moltes oportunitats de tall de pilota, anar a buscar els rebots per sortir a un nou contraatac donarà un plus molt interessant al joc ràpid de l’equip.
CONCLUSIONS:
Està clar que ser un base no es feina fàcil, però sí gratificant ja que un se sent realitzat al veure que l’equip gira a seu voltant i a més aconsegueixes fer feliç als teus companys. El base ha de saber ser un líder tant dins de la pista com a fora, ja sigui en els entrenaments, arribant a l’hora i donant la major disposició a l’entrenador. I recordeu:
"EL BASE IDEAL ES UNA MESCLA DE JUGADOR DISCIPLINAT I CAPAÇ D’ IMPROVITZAR UNA DECISIÓ QUE BENEFICII A L’EQUIP"
"HA DE SER PERILLÓS, JA QUE SI ÉS UNA AMENAÇA OBLIGARÀ A LA DEFENSA ESTAR PENDENT"
"EL BASE HA DE SABER FER DE TOT:SER EL LÍDER, EL DIRECTOR DEL JOC, I NO COMETRE ERRORS"
"MAI HA DE PERDRE LA VISIÓ DE CONJUNT, PERQUE AIXÒ LI DIRA QUIN ES EL MOMENT PER JUGAR INDIVIDUAL, JUGAR MÉS COL·LECTIU, O CONTROLAR EL FINAL D’UNA POSSESSIÓ"
"EL BASE HA DE DEMOSTRAR QUE ÉS EL LÍDER AMB LES SEVES ACCIONS, NO
AMB LES SEVES PARAULES: SABER MANAR, CONTROLAR I EXECUTAR"
"EL BASE HA DE SER L’ÀNIMA DE L’EQUIP, NO EXISTEIX LA
TRISTESA AL SEU JOC, ES EL MOTIVADOR PER EXCEL·LÈNCIA"
EL BASKET ES VIDA,EL REPTE NOMÉS DETALLS....
dilluns, 22 de desembre del 2008
dilluns, 15 de desembre del 2008
la defensa amb risc controlat, autòmats defensius
Sobre aquests temes es difícil trobar documents grafics, normalment les jugades que tots tenim al cap són ofensives, els amics de RJMBasquet com fan em múltiples ocasions, ens han deixat aquest document al youtube que vull comentar. Mireu-lo primer i despres us explico la meva visió.
El primer, el flash en el bloc directe, espectacurar la sortida i intimidació del pivot que en aquesta ocasió aconsegueix, gràcies a la seva rapidesa de cames l'objectiu d'aturar la sortida del bloc. Aquest però té el risc del possible pase interior a la continuació del pivot en aquest cas inviable ja que l'execució del flash es perfecte assumim un risc que ens porta a l'exit.
En la segona jugada, una de les defenses que com a jugador, més practico i més m'agrada, seguir la jugada de l'atacant sense perdre la posició fent una passa enrera per evitar el contacte. No sabeu el que arriba a emprenyar, per descomptat que si l'atacant es un virtuós, et farà el bàsquet però en moltes ocasions fallarà, perque normalment l'atacant busca contactar amb el defensa per treure una possible falta i a l'hora per estabilitzar el seu avanç. Contactant amb el defensa controla millor el seu moviment, agafa un punt de referència. D'aquesta manera perd la referència, no fem falta i estem allà emprenyant al tir. Si passeu algun dia per Calella a veure al primer equip us trobareu a l'Albert Martí que fa aquests tipus de defenses a la perfecció.
Per últim, la jugada que reflexa el motiu d'aquest post. El control d'una defensa de risc. L'autómat defensiu d'un equip davant un bloc i continuació. Primer el fash d'ajuda del pivot, que com en moltes ocasions dura mig segon perque el base troba passada a la continuació però permet que el base pugui recuperar posició i no es tregui ventatge directa del bloc. I aquí ve el que més m'agrada, l'atac aprofita la situació de risc defensiu i aconsegueix jugar amb la continuació però l'aler del costat feble ajuda a temps al pivot assumint un nou risc, deixant al seu home per seguir a la continuació i tallar la ventatge atacant. I per últim el cercle es tanca amb el pivot que recuperant agafa l'home que ha deixat lliure l'aler, tancant amb éxit un autòmata defensiu que implica a 3 jugadors que arrisca defensant al límit i a l'hora provocant que l'atac jugui al límit, aquests tipus de defenses arriscades són les que provoquen precipitacions ofensives, pérdues de pilota i a l'hora generen múltiples opcions de contraatac. Això però es fruit del treball d'equip, si una de les ajudes falla, segurament estarem davant d'un fracàs extrepitós i de dos punts fàcils per l'atac. Aquest post el dedico a en Carles Coll que sempre ens remarca que quan ell surt a l'ajuda, ningú arriba al seu home que sempre queda sol. Hem de treballar aquesta situació perque arribem a controlar entre tots el risc que assumeix el pivot en la seva sortida, la tasca de l'aler en aquesta defensa fent la segona ajuda es vital.
El primer, el flash en el bloc directe, espectacurar la sortida i intimidació del pivot que en aquesta ocasió aconsegueix, gràcies a la seva rapidesa de cames l'objectiu d'aturar la sortida del bloc. Aquest però té el risc del possible pase interior a la continuació del pivot en aquest cas inviable ja que l'execució del flash es perfecte assumim un risc que ens porta a l'exit.
En la segona jugada, una de les defenses que com a jugador, més practico i més m'agrada, seguir la jugada de l'atacant sense perdre la posició fent una passa enrera per evitar el contacte. No sabeu el que arriba a emprenyar, per descomptat que si l'atacant es un virtuós, et farà el bàsquet però en moltes ocasions fallarà, perque normalment l'atacant busca contactar amb el defensa per treure una possible falta i a l'hora per estabilitzar el seu avanç. Contactant amb el defensa controla millor el seu moviment, agafa un punt de referència. D'aquesta manera perd la referència, no fem falta i estem allà emprenyant al tir. Si passeu algun dia per Calella a veure al primer equip us trobareu a l'Albert Martí que fa aquests tipus de defenses a la perfecció.
Per últim, la jugada que reflexa el motiu d'aquest post. El control d'una defensa de risc. L'autómat defensiu d'un equip davant un bloc i continuació. Primer el fash d'ajuda del pivot, que com en moltes ocasions dura mig segon perque el base troba passada a la continuació però permet que el base pugui recuperar posició i no es tregui ventatge directa del bloc. I aquí ve el que més m'agrada, l'atac aprofita la situació de risc defensiu i aconsegueix jugar amb la continuació però l'aler del costat feble ajuda a temps al pivot assumint un nou risc, deixant al seu home per seguir a la continuació i tallar la ventatge atacant. I per últim el cercle es tanca amb el pivot que recuperant agafa l'home que ha deixat lliure l'aler, tancant amb éxit un autòmata defensiu que implica a 3 jugadors que arrisca defensant al límit i a l'hora provocant que l'atac jugui al límit, aquests tipus de defenses arriscades són les que provoquen precipitacions ofensives, pérdues de pilota i a l'hora generen múltiples opcions de contraatac. Això però es fruit del treball d'equip, si una de les ajudes falla, segurament estarem davant d'un fracàs extrepitós i de dos punts fàcils per l'atac. Aquest post el dedico a en Carles Coll que sempre ens remarca que quan ell surt a l'ajuda, ningú arriba al seu home que sempre queda sol. Hem de treballar aquesta situació perque arribem a controlar entre tots el risc que assumeix el pivot en la seva sortida, la tasca de l'aler en aquesta defensa fent la segona ajuda es vital.
dilluns, 24 de novembre del 2008
Saber perdre, el positiu de la derrota
Tarda de diumenge, encara em cou la derrota d'ahir al vespre, decepció, quelcom hem fet malament. Vàrem perdre el partit en 3 minuts de descontrol, només vam marxar 3 minuts del partit i ens van caure 17 punts en contra. Ni temps morts, ni canvis, res ens va fer reaccionar estàvem fora del partit més important de la primera volta. Segona derrota de la temporada, tercera en un any i quatre mesos de treball. Costa d'assumir i més quan durant 37 minuts del partit érem allà.
En fi això es el bàsquet, es bo tenir dies que et recordin que no estem fent les coses del tot bé. Teníem clar que arribàvem al partit en un mal moment, baixes, mals entrenaments i això passa factura. Però cou, sempre hi ha excuses però cou, cou per que saps que fora de les excuses no has estat bé, 26 pilotes perdudes, -11 rebots de balanç amb el rival, te n'han agafat 15 en atac, 33% d'encert en tirs lliures.
Lliçó humilitat gratis que et dóna el teu rival i que sovint costa d'assumir, però que has d'assumir, la vida es així.
Dilluns, entrenament, treball, millora, la lliga es llarga i ens queda molt per aprendre. Aprendre a no perdre el cap, en cap moment del partit. Aprendre a jugar en equip sempre i a no voler resoldre cadascú pel seu compte. Aprendre a canviar el jugador adient en el moment adient, a saber donar l'ordre concisa en el moment oportú i de manera que tot l'equip l'entengui, aprendre a fer jugar l'equip com volem que jugui, de la manera més convenient per treure profit de tots els jugadors que tenim fins i tot d'aquells que no han jugat, per que no has sabut quan treure'ls, aprendre a no protestar, a saber estar al nostre lloc i a no perdre els papers.
Per últim comentar actituds positives i negatives davant la derrota i el fracàs.
Reconèixer els teus errors(cadascú els seus) ajuda a veure que has de millorar i a posar-hi fil a l'agulla.
Si no ho fas t'equivoques. Si penses que tu ho has fet tot bé i tot es culpa dels demés t'equivoques. tots l'hem cagat i tu el primer.
En el moment de la derrota reconeix que el teu rival ha estat millor, felicita'l, ell no en te la culpa del teu fracàs. Assumex que la culpa no es d'aquella jugada mal xiulada ni d'aquell tir fallat. L'arbitre tampoc en té la culpa del teu fracàs. El món no s'acaba després d'una derrota, tot just comença el camí del treball cap a una nova victòria.
En fi això es el bàsquet, es bo tenir dies que et recordin que no estem fent les coses del tot bé. Teníem clar que arribàvem al partit en un mal moment, baixes, mals entrenaments i això passa factura. Però cou, sempre hi ha excuses però cou, cou per que saps que fora de les excuses no has estat bé, 26 pilotes perdudes, -11 rebots de balanç amb el rival, te n'han agafat 15 en atac, 33% d'encert en tirs lliures.
Lliçó humilitat gratis que et dóna el teu rival i que sovint costa d'assumir, però que has d'assumir, la vida es així.
Dilluns, entrenament, treball, millora, la lliga es llarga i ens queda molt per aprendre. Aprendre a no perdre el cap, en cap moment del partit. Aprendre a jugar en equip sempre i a no voler resoldre cadascú pel seu compte. Aprendre a canviar el jugador adient en el moment adient, a saber donar l'ordre concisa en el moment oportú i de manera que tot l'equip l'entengui, aprendre a fer jugar l'equip com volem que jugui, de la manera més convenient per treure profit de tots els jugadors que tenim fins i tot d'aquells que no han jugat, per que no has sabut quan treure'ls, aprendre a no protestar, a saber estar al nostre lloc i a no perdre els papers.
Per últim comentar actituds positives i negatives davant la derrota i el fracàs.
Reconèixer els teus errors(cadascú els seus) ajuda a veure que has de millorar i a posar-hi fil a l'agulla.
Si no ho fas t'equivoques. Si penses que tu ho has fet tot bé i tot es culpa dels demés t'equivoques. tots l'hem cagat i tu el primer.
En el moment de la derrota reconeix que el teu rival ha estat millor, felicita'l, ell no en te la culpa del teu fracàs. Assumex que la culpa no es d'aquella jugada mal xiulada ni d'aquell tir fallat. L'arbitre tampoc en té la culpa del teu fracàs. El món no s'acaba després d'una derrota, tot just comença el camí del treball cap a una nova victòria.
dimecres, 5 de novembre del 2008
Com poder explicar-te................
¨ El que es l'amor si mai t'has posat la samarreta del teu club.
¨ El que es el dolor si mai la mala sort t'ha rebutjat una safata.
¨ El que es el plaer si mai has guanyat un derbi.
¨ El que es plorar si mai has perdut un partit en l'últim segon por un error o un dubte.
¨ El que es el carinyo si mai has acariciat la pilota amb el dits per deixar suaumente una safata.
¨ El que es el goig si mai has donat una volta olímpica després de la victòria.
¨ El que es la solidaritat si mai has ajudat en una defensa.
¨ El que es la poesía si mai has fet un costa a costa entre els teus rivals desorbitats.
¨ El que es la amistat si mai has donat una assistencia.
¨ El que es el pànic si mai t'han empatat un partit que guanyaves de vint.
¨ El que es morir una mica, si mai has perdut una final.
¨ El que es enfortir lligams si mai has jugat en equip.
¨ El que es la soletat si mai t'has parat a la línea de tirs lliures, sense temps i amb un punt abaix.
¨ El que es l'esforç si mai t'has matat en un entrenament.
¨ El que es l'egoísme si mai l'has tirat quan habies de donar-la al jugador amb millor posició.
¨ El que es l'art si mai has inventat una assistencia de luxe.
¨ El que es la música si mai has cantat animant al teu equip.
¨ El que es la injustícia si mai t'ha robat el partit un árbitre.
¨ El que es l'insomni si mai has jugat el descens.
¨ El que es l'odi si mai has perdut la pilota que et va fer perdre el partit.
Como explicarte el que es la meva vida, amic, si mai has jugat a bàsquet...
Aquesta es una traducció al català d'un text que reflexa clarament el perquè per nosaltres, el bàsquet es la vida. Aquest sentiments que ens dóna la pràctica del nostre esport ens ensenyen a ser millors i a viure millor la vida. El Bàsquet es la vida.
¨ El que es l'amor si mai t'has posat la samarreta del teu club.
¨ El que es el dolor si mai la mala sort t'ha rebutjat una safata.
¨ El que es el plaer si mai has guanyat un derbi.
¨ El que es plorar si mai has perdut un partit en l'últim segon por un error o un dubte.
¨ El que es el carinyo si mai has acariciat la pilota amb el dits per deixar suaumente una safata.
¨ El que es el goig si mai has donat una volta olímpica després de la victòria.
¨ El que es la solidaritat si mai has ajudat en una defensa.
¨ El que es la poesía si mai has fet un costa a costa entre els teus rivals desorbitats.
¨ El que es la amistat si mai has donat una assistencia.
¨ El que es el pànic si mai t'han empatat un partit que guanyaves de vint.
¨ El que es morir una mica, si mai has perdut una final.
¨ El que es enfortir lligams si mai has jugat en equip.
¨ El que es la soletat si mai t'has parat a la línea de tirs lliures, sense temps i amb un punt abaix.
¨ El que es l'esforç si mai t'has matat en un entrenament.
¨ El que es l'egoísme si mai l'has tirat quan habies de donar-la al jugador amb millor posició.
¨ El que es l'art si mai has inventat una assistencia de luxe.
¨ El que es la música si mai has cantat animant al teu equip.
¨ El que es la injustícia si mai t'ha robat el partit un árbitre.
¨ El que es l'insomni si mai has jugat el descens.
¨ El que es l'odi si mai has perdut la pilota que et va fer perdre el partit.
Como explicarte el que es la meva vida, amic, si mai has jugat a bàsquet...
Aquesta es una traducció al català d'un text que reflexa clarament el perquè per nosaltres, el bàsquet es la vida. Aquest sentiments que ens dóna la pràctica del nostre esport ens ensenyen a ser millors i a viure millor la vida. El Bàsquet es la vida.
dimecres, 10 de setembre del 2008
a les portes d'una nova temporada
Després d'una important parada técnica per recuperar forces després d'una temporada interessant torno a l'activitat bloggera tot preparant la temporada que en breu enceto.
Ho faré per parlar de la pre-temporada en els equips modestos, en com organitzar i com preparar als jugadors física i tàcticament alhora,, aquest any després de 4 anys preparant temporades amb pilota, he tornat a la versió clàssica de la pretemporada, la que surt en fotos de color sepia. Les dues primeres setmanes, físic pur i dur, i les dues restants treball tàctic i técnic a pista.
Com es lógic no ha tingut bona acollida entre els jugadors, que inicialment prefereixen l'estil de pretemporada que portàvem fins ara, però he de reconeixer que en el meu equip està donant molts fruits, algún d'ells inesperats o no previsibles.
El primer clarament es la poténcia física i la resistencia que han treballat que dóna un plus al futur treball tecnico-tactic de després i augura un bon inici de temporada especialment en defensa ja que la exigencia en aquest camp es 80% física i nosaltres el valorem moltíssim.
Però et dóna altres beneficis com la disciplina, l'ordre, el caràcter, la competitivitat, la confiança, etc. que indirectament van lligadíssims al bon funcionament del grup. Són certament importants especialment en joves júniors de 16-17 anys als que la disciplina els es molt necesaria, i als que el fet de sentir-se més preparats físicament que el rival, els dóna confiança per afrontar la temporada amb ganes d'éxit.
Tot plegat un munt de beneficis físics i psicològics que han fet que torni la pretemporada de la sepia, que es com m'ha agradat anomenar-la. A verure si ens dóna beneficis.
Ho faré per parlar de la pre-temporada en els equips modestos, en com organitzar i com preparar als jugadors física i tàcticament alhora,, aquest any després de 4 anys preparant temporades amb pilota, he tornat a la versió clàssica de la pretemporada, la que surt en fotos de color sepia. Les dues primeres setmanes, físic pur i dur, i les dues restants treball tàctic i técnic a pista.
Com es lógic no ha tingut bona acollida entre els jugadors, que inicialment prefereixen l'estil de pretemporada que portàvem fins ara, però he de reconeixer que en el meu equip està donant molts fruits, algún d'ells inesperats o no previsibles.
El primer clarament es la poténcia física i la resistencia que han treballat que dóna un plus al futur treball tecnico-tactic de després i augura un bon inici de temporada especialment en defensa ja que la exigencia en aquest camp es 80% física i nosaltres el valorem moltíssim.
Però et dóna altres beneficis com la disciplina, l'ordre, el caràcter, la competitivitat, la confiança, etc. que indirectament van lligadíssims al bon funcionament del grup. Són certament importants especialment en joves júniors de 16-17 anys als que la disciplina els es molt necesaria, i als que el fet de sentir-se més preparats físicament que el rival, els dóna confiança per afrontar la temporada amb ganes d'éxit.
Tot plegat un munt de beneficis físics i psicològics que han fet que torni la pretemporada de la sepia, que es com m'ha agradat anomenar-la. A verure si ens dóna beneficis.
dilluns, 5 de maig del 2008
Basquet? No, Vergonya!
L'altre dia vaig viure un dels episodis més tristos de la meva carrera basquetbolística. Tot plegat un munt de vagenades unides a la pista per degradar l'esport que més m'agrada.
Això es el que vaig sentir jo l'altre dia. Vergonya!
Partit intrascendent, el dos equips podíem dir que havíem acabat la temporada. Res en joc que no sigui el plaer de guanyar el partit. En principi havia de ser un partit per gaudir, per aprendre, per mostrar el treball de tota una temporada, gairebé un partit amistòs. Locals, Roda de Ter amb 8 jugadors i nosaltres Calella amb 9
Ens vam trobar amb el següent:
1- Árbit intransigent, amb el llistó de faltes elevat, amb poca lectura de com transcorria el joc però correcte en les decisions. Moltes faltes però ben xiulades equanimament per als dos equips, podríem dir que no afavoria a cap dels dos, simplement xiulava massa.
2.- Partit senzill, al primer quart el tanteig de sortida era de 2 a 20 acabant-lo amb 20 puns de diferència 12-32, el que deixava encara més fàcil si cal el transcurs del partit. El problema es que al primer quart el balanç de faltes era de 9 a 11 i a mitja part de 21 a 19 són les faltes que habitualment fas en tot un partit.
Les consignes per part nostra van ser clares, no faltes, no mans, tot defensa legal, es preferible 2 punts a dos faltes.
La sorpresa va ser veure les consignes del rival al inici del tercer quart, seguiu igual! forceu faltes! increpant a l'arbitre i acabant de carregar-se el partit amb faltes i amb una actitud incomprensible. Tots, taula arbitre, jugadors i jo mateix va anar preguntant-li durant el quart a on volia arribar. Ell ho tenia clar a continuar fins a quedar amb cuatre homes a l'últim minut del tercer quart mentre tots ens preguntàvem que feia. El públic esperonant l'actitud de l'entrenador local i jo alucinant assegut a la banqueta. No va acabar aquí, l'inici de l'últim quart va ser una continuació de garrotades forçades(algunes amb mala llet) amb la intenció d'auto expulsar-se, l'arbitre no va xiular ni una antiesportiva tot i que tenia motius per fer-ho, la feina era meva per mantenir als jugadors atents i evitar qualsevol situacio de conflicte, al final al minut 2 i escaig de l'últim quart queden definitivament amb un jugador i s'ha d'acabar el partit 41-79 en una de les imatges més tristes que he vist en els 22 anys que fa que jugo a aquest esport.
Des d'aquí repudiar les actituds violentes de Entrenador i Jugadors del junior del Roda de Ter. Així com el poc valor i la poca esportivitat dels mateixos. Actituds així hauríen d'estar prohibides en el meu esport. No sé si el comité de competició pendrà decisions al respecte però energúmens d'aquesta calanya no hauríen de poder practicar i molt menys ensenyar bàsquet al meu país.
Em sap greu per als juniors de Roda de Ter potser no mereixen tenir un entrenador així però el que està clar es que ells van acceptar les ordres de banqueta i jo com a jugador que encara sóc no accepto les ordres d'un entrenador que em demana fer faltes per acabar un partit.
Vergonya!
Aquesta es la paraula que resumeix el partit entre els juniors Roda de Ter i Calella
També comentar sobre com s'ha d'animar desde la grada i com s'ha de viure un partit del teu fill. Un pare penjat literalment de la grada cridant a l'arbitre "quan surtis d'aquí et fotré un cop de puny que et rebentaré les dents" no es la manera d'ensenyar coses positives al teu fill que juga, no es manera d'animar a ningú i provoca que l'arbitre inconscientment segueixi ferm al seu arbitratge estricte i possiblement condicionat per aquests comentaris indecents i impropis d'un pare que a més de fer d'espectador es el màxim responsable en l'educació del seu fill.
Per últim demanaría a la federació que no s'omplís la boca amb comentaris del que es millor i el que es pitjor i el que farem i el que no farem i fos exemplar prenent mesures en casos com aquests que per desgràcia passen impunes.
Això es el que vaig sentir jo l'altre dia. Vergonya!
Partit intrascendent, el dos equips podíem dir que havíem acabat la temporada. Res en joc que no sigui el plaer de guanyar el partit. En principi havia de ser un partit per gaudir, per aprendre, per mostrar el treball de tota una temporada, gairebé un partit amistòs. Locals, Roda de Ter amb 8 jugadors i nosaltres Calella amb 9
Ens vam trobar amb el següent:
1- Árbit intransigent, amb el llistó de faltes elevat, amb poca lectura de com transcorria el joc però correcte en les decisions. Moltes faltes però ben xiulades equanimament per als dos equips, podríem dir que no afavoria a cap dels dos, simplement xiulava massa.
2.- Partit senzill, al primer quart el tanteig de sortida era de 2 a 20 acabant-lo amb 20 puns de diferència 12-32, el que deixava encara més fàcil si cal el transcurs del partit. El problema es que al primer quart el balanç de faltes era de 9 a 11 i a mitja part de 21 a 19 són les faltes que habitualment fas en tot un partit.
Les consignes per part nostra van ser clares, no faltes, no mans, tot defensa legal, es preferible 2 punts a dos faltes.
La sorpresa va ser veure les consignes del rival al inici del tercer quart, seguiu igual! forceu faltes! increpant a l'arbitre i acabant de carregar-se el partit amb faltes i amb una actitud incomprensible. Tots, taula arbitre, jugadors i jo mateix va anar preguntant-li durant el quart a on volia arribar. Ell ho tenia clar a continuar fins a quedar amb cuatre homes a l'últim minut del tercer quart mentre tots ens preguntàvem que feia. El públic esperonant l'actitud de l'entrenador local i jo alucinant assegut a la banqueta. No va acabar aquí, l'inici de l'últim quart va ser una continuació de garrotades forçades(algunes amb mala llet) amb la intenció d'auto expulsar-se, l'arbitre no va xiular ni una antiesportiva tot i que tenia motius per fer-ho, la feina era meva per mantenir als jugadors atents i evitar qualsevol situacio de conflicte, al final al minut 2 i escaig de l'últim quart queden definitivament amb un jugador i s'ha d'acabar el partit 41-79 en una de les imatges més tristes que he vist en els 22 anys que fa que jugo a aquest esport.
Des d'aquí repudiar les actituds violentes de Entrenador i Jugadors del junior del Roda de Ter. Així com el poc valor i la poca esportivitat dels mateixos. Actituds així hauríen d'estar prohibides en el meu esport. No sé si el comité de competició pendrà decisions al respecte però energúmens d'aquesta calanya no hauríen de poder practicar i molt menys ensenyar bàsquet al meu país.
Em sap greu per als juniors de Roda de Ter potser no mereixen tenir un entrenador així però el que està clar es que ells van acceptar les ordres de banqueta i jo com a jugador que encara sóc no accepto les ordres d'un entrenador que em demana fer faltes per acabar un partit.
Vergonya!
Aquesta es la paraula que resumeix el partit entre els juniors Roda de Ter i Calella
També comentar sobre com s'ha d'animar desde la grada i com s'ha de viure un partit del teu fill. Un pare penjat literalment de la grada cridant a l'arbitre "quan surtis d'aquí et fotré un cop de puny que et rebentaré les dents" no es la manera d'ensenyar coses positives al teu fill que juga, no es manera d'animar a ningú i provoca que l'arbitre inconscientment segueixi ferm al seu arbitratge estricte i possiblement condicionat per aquests comentaris indecents i impropis d'un pare que a més de fer d'espectador es el màxim responsable en l'educació del seu fill.
Per últim demanaría a la federació que no s'omplís la boca amb comentaris del que es millor i el que es pitjor i el que farem i el que no farem i fos exemplar prenent mesures en casos com aquests que per desgràcia passen impunes.
dimecres, 23 d’abril del 2008
S'acosta el final
3 Jornades per acabar la regular de l'ACB, 3 jornades per acabar les temporades dels equips a les lligues catalanes. S'acosta el final i els nervis segons les situacions del diferents equips comencen a aflorar. Ara són més importants que mai els treballs de psicologia, la mentalitat dels equips, els ánims i les ganes per tirar endevant les diferents situacions, qui més qui menys està en situació de jugar-se alguna cosa, són pocs els equips que tenen la situació en lliga decidida. En aquest dies es juga per lliurar-se del descens directe, o per aconseguir millor lloc a la promoció de descens, per salvar-se de promocions, per entrar a promoció d'ascens o per guanyar la lliga i pujar de categoria.
Tothom lluita per un objectiu o altre, lamentant els errors comesos durant la temporada, en molts dels casos. Aquell partit a casa contra un rival inferior que es va escapar, aquell día que no vam saber jugar. Ara es moment d'intentar esmenar aquests errors en 3 jornades apassionants que acabaran de decidir el resultat final.
Els entrenadors tenim en aquests dies una feina extra, la de motivar i encarar l'equip per afrontar els diferents reptes. Com? aquí hi ha moltes opcions. N'hi ha que utilitzen psicologia inversa, l'estil aquell fi i irònic: "bé nois, avui heu fet una bona feina, esteu entrenant perfectament per assolir el vostre objectiu de baixar de Categoría", n'hi ha que pregunten i punxen recordant fites passades "Quin equip veurem aquesta setmana? El que va ser capaç de derrotar al líder o el que va perdre contra el cuer", altres métodes són els de passar la presió als jugadors, " Fins ara ho heu fet bé o malament, què voleu fer aquest final de temporada?".
En fi, en podríem recollir un munt de frases d'aquestes, però no ens serviria de res. Com a jugador que encara sóc, penso que es la dinàmica de tota la temporada la que decideix com s'acaba la temporada i quins equips estan preparats per assolir els objectius, sí els treballs psicològics potser ajudaran una mica, però el que està clar es que el que no hagi funcionat fins ara, a aquestes alçades dificilment funcionarà.
Tothom lluita per un objectiu o altre, lamentant els errors comesos durant la temporada, en molts dels casos. Aquell partit a casa contra un rival inferior que es va escapar, aquell día que no vam saber jugar. Ara es moment d'intentar esmenar aquests errors en 3 jornades apassionants que acabaran de decidir el resultat final.
Els entrenadors tenim en aquests dies una feina extra, la de motivar i encarar l'equip per afrontar els diferents reptes. Com? aquí hi ha moltes opcions. N'hi ha que utilitzen psicologia inversa, l'estil aquell fi i irònic: "bé nois, avui heu fet una bona feina, esteu entrenant perfectament per assolir el vostre objectiu de baixar de Categoría", n'hi ha que pregunten i punxen recordant fites passades "Quin equip veurem aquesta setmana? El que va ser capaç de derrotar al líder o el que va perdre contra el cuer", altres métodes són els de passar la presió als jugadors, " Fins ara ho heu fet bé o malament, què voleu fer aquest final de temporada?".
En fi, en podríem recollir un munt de frases d'aquestes, però no ens serviria de res. Com a jugador que encara sóc, penso que es la dinàmica de tota la temporada la que decideix com s'acaba la temporada i quins equips estan preparats per assolir els objectius, sí els treballs psicològics potser ajudaran una mica, però el que està clar es que el que no hagi funcionat fins ara, a aquestes alçades dificilment funcionarà.
dilluns, 14 d’abril del 2008
Les amenaces i les bones passades
Haurem sentit a dir mil vegades a diversos entrenadors.
Mira l'aro! amenaça!
que vol dir mira l'aro? hi ha jugadors que mal entenen mirar l'aro amb tirar, mirar l'aro no es només buscar l'opció del tir. Mirar l'aro es tenir la millor visió del joc, logicament quan mirem l'aro fixem el defensor perque tenim opció de tirar però a la vegada tenim la millor visió del joc sense pilota dels nostres companys i això ens permet buscar la millor opció de pase. Aixó unit a bones passades ens dóna molta versatilitat i ens fa més imprevissibles.
Corren els jugadors no la pilota!
Una altre frase històrica junt amb la de, en carrera els passes endavant! dos premises bàsiques per al bon funcionament del contraatac, ara veurem aquestes premises portades a la perfecció per un dels equips de moda de la lliga per el seu joc, "La penya" en un encertat resum que va fer en Gabriel Alemany per ACBTV
No es poden oblidar les premises de sempre, recordem que el Bàsquet no es tant complexe.
http://acbtv.acb.com/video/483
Mira l'aro! amenaça!
que vol dir mira l'aro? hi ha jugadors que mal entenen mirar l'aro amb tirar, mirar l'aro no es només buscar l'opció del tir. Mirar l'aro es tenir la millor visió del joc, logicament quan mirem l'aro fixem el defensor perque tenim opció de tirar però a la vegada tenim la millor visió del joc sense pilota dels nostres companys i això ens permet buscar la millor opció de pase. Aixó unit a bones passades ens dóna molta versatilitat i ens fa més imprevissibles.
Corren els jugadors no la pilota!
Una altre frase històrica junt amb la de, en carrera els passes endavant! dos premises bàsiques per al bon funcionament del contraatac, ara veurem aquestes premises portades a la perfecció per un dels equips de moda de la lliga per el seu joc, "La penya" en un encertat resum que va fer en Gabriel Alemany per ACBTV
No es poden oblidar les premises de sempre, recordem que el Bàsquet no es tant complexe.
http://acbtv.acb.com/video/483
dilluns, 24 de març del 2008
Juagant diferent amb el pivot bo
Reinventant històries i patrons de joc pre-concebuts he trobatt 2 situacions per treure ventatge quan tenim un pivot superior al rivals. Sóm els entrenadors d'un equip on el pivot destaca i té una ventatge important envers el seus defensors.
Ja no només en poste alt sino en situació pura de jugador de perímetre, volem trastocar la defensa, el pivot jugarà de 3 i si volem per fer més extranya la situació podem començar jugant amb ell simulant que volem treure a fora al seu defensor per jugar amb l'altre pivot. El que realment busquem es un doble bloc indirecte coordinat en temps sobre ell, llegint el possible canvi d'home entre pivots. Tot plegat per donar-li tot l'espai a l'interior treient totalment d'escena a l'altre pivot per una possible ajuda al poste baix.
Lluny de forçar d'inici l'1c1 com faríen els amics americans i començar a jugar desde la ventatge d'aquest pivot al poste baix, tenim altres alternatives per no fer tant previsiu l'atac i evitar que el rival prepari bé el 2c1 defensiu i les posteriors ajudes. Objectiu, trobar pilotes fàcils per ell a la pintura, allunyar la possible ajuda de l'altre pivot. Són coses senzilles però que sovint resulten molt efectives.
1.- Pivot en situació natural d'aler
Ja no només en poste alt sino en situació pura de jugador de perímetre, volem trastocar la defensa, el pivot jugarà de 3 i si volem per fer més extranya la situació podem començar jugant amb ell simulant que volem treure a fora al seu defensor per jugar amb l'altre pivot. El que realment busquem es un doble bloc indirecte coordinat en temps sobre ell, llegint el possible canvi d'home entre pivots. Tot plegat per donar-li tot l'espai a l'interior treient totalment d'escena a l'altre pivot per una possible ajuda al poste baix.2.- Pivot en fals al poste alt
Aquesta situació m'agrada especialment per la volta que dóna la situació. Busquem una situació de bloc directe entre el nostre home i el base, aquest busca aprofitar el bloc i jugar amb l'aler mentre al costat contrari el 4 bloca a l'altre aler. Tot plegat un engany per buscar el rebloqueig del base al pivot i trobar un cop més la seva ventatge sense ajudes d'altres pivots.
dissabte, 8 de març del 2008
Com atacar les zones amb garanties
Aquest títol també es podria dir la negació de la defensa posicional.
Hi ha claus bàsiques per atacar qualsevol defensa zonal per extranya que sigui. Jo m'atreveixo a determinar un patró d'actuació vàlid per totes elles, sense l'ús de jugades.
1. Determinar el tipus de defensa. Cada defensa té un punt feble.
2. Negar posicions defensives(situar l'atac de manera contrària a la defensa)
3. Buscar i portar pilotes al punt feble i atacar-la desde allà.
4. Ràpides decisions i circulació de pilota del punt feble a la finalització de l'atac.
Ara apliquem el patró a diferents zones, o a les més comuns.
1. Tipus de defensa 3-2
2. Negar posicions defensives, si hi ha 3 jugadors de perímetre, en situem només 2, de manera que perdi funcions defensives normalment el jugador que defensa al centre del prímetre.
3. Busquem el punt feble, en aquest cas el centre de la zona o els laterals a línea de fons són els punts que requereixen més desgast per cubrir. Portem la pilota allà i obliguem a desfer la formació incial.
4. A partir dels moviments de la defensa castiguem les zones on es perd la formació. Al lateral podem buscar talls de poste alt a poste baix, al mig de la zona amb joc poste alt poste baix
1. Tipus de defensa 2-3 o 2-1-2
2. Negar posicions defensives, 3 homes al perímetre
3. El punt feble, obligar la sortida del pívot a línia de fons per desfer la formació
4. Castiguem amb talls i pilotes interiors sobre la zona que hem desprotegit, en aquesta zona es molt efectiu el dintre-fora per obtenir clares situacions de tir i la ràpida circulació per buscar clars llençaments exteriors
i així trobaríem solucions ràpides per altres zones 1-3-1, caixes, etc.
en el cas de les caixes, hi ha un afegit important que es aconseguir que el jugador marcat passi a treballar per a l'equip i sigui ell qui marqui blocs indirectes per ajudar a negar les posicions defesives.
Estem començant a fer aquest tipus de treball de lectura del joc i posada en pràctica de certs automatismes com l'atac a les zones per conceptes. Crec que es un aspecte que es treballa poc. Normalment els equips primen la jugada organitzada davant una defensa zonal quan sovint més que una jugada necessiten trobar aquests automatismes que trenquen el joc.
Hi ha claus bàsiques per atacar qualsevol defensa zonal per extranya que sigui. Jo m'atreveixo a determinar un patró d'actuació vàlid per totes elles, sense l'ús de jugades.
1. Determinar el tipus de defensa. Cada defensa té un punt feble.
2. Negar posicions defensives(situar l'atac de manera contrària a la defensa)
3. Buscar i portar pilotes al punt feble i atacar-la desde allà.
4. Ràpides decisions i circulació de pilota del punt feble a la finalització de l'atac.
Ara apliquem el patró a diferents zones, o a les més comuns.
1. Tipus de defensa 3-2
2. Negar posicions defensives, si hi ha 3 jugadors de perímetre, en situem només 2, de manera que perdi funcions defensives normalment el jugador que defensa al centre del prímetre.
3. Busquem el punt feble, en aquest cas el centre de la zona o els laterals a línea de fons són els punts que requereixen més desgast per cubrir. Portem la pilota allà i obliguem a desfer la formació incial.
4. A partir dels moviments de la defensa castiguem les zones on es perd la formació. Al lateral podem buscar talls de poste alt a poste baix, al mig de la zona amb joc poste alt poste baix
1. Tipus de defensa 2-3 o 2-1-2
2. Negar posicions defensives, 3 homes al perímetre
3. El punt feble, obligar la sortida del pívot a línia de fons per desfer la formació
4. Castiguem amb talls i pilotes interiors sobre la zona que hem desprotegit, en aquesta zona es molt efectiu el dintre-fora per obtenir clares situacions de tir i la ràpida circulació per buscar clars llençaments exteriors
i així trobaríem solucions ràpides per altres zones 1-3-1, caixes, etc.
en el cas de les caixes, hi ha un afegit important que es aconseguir que el jugador marcat passi a treballar per a l'equip i sigui ell qui marqui blocs indirectes per ajudar a negar les posicions defesives.
Estem començant a fer aquest tipus de treball de lectura del joc i posada en pràctica de certs automatismes com l'atac a les zones per conceptes. Crec que es un aspecte que es treballa poc. Normalment els equips primen la jugada organitzada davant una defensa zonal quan sovint més que una jugada necessiten trobar aquests automatismes que trenquen el joc.
dilluns, 25 de febrer del 2008
Ajuda, no ajuda
Els factors externs a un equip que ajuden i dels que no ajuden.
Començarem per enumerar els factors i persones que envolten i que directa o indirectament influeixen en un equip. Són bàsicament Pares, afició i Junta directiva a nivell de persones, condicions dels jugadors(feina, estudis, novies, cabòries, etc.) i condicions de treball(material, pista, etc). Separo Pares i afició perque la influència dels Pares en l'equip, especialment en els jugadors, es molt diferent a la de l'afició (per desgràcia), després ho comentem.
Deixant per un altre dia els factors condicionants del jugador i de treball, que trobo de més baixa influència, em centraré en les persones que envolten l'equip i en com ajuden o no al seu funcionament.
La Junta Directiva (el Club)
La Junta Directiva es una entitat creada per dirigir i ajudar en el funcionament d'un club, per tant se li pre-suposa que les decisions que pren són sempre la millor opció per a l'equip. La Junta per tant en teoria sempre ajuda. Hi ha situacions però en que la cosa canvia. La Junta té un projecte per a cada equip del club, els errors de la junta venen quan els projectes són fràgils o no del tot estudiats i fallen. Es llavors quan es volen modificar projectes a mitja temporada cosa en la majoria d'ocasions perjudicial per a l'equip o quan en males decisions la temporada acaba malament per a l'equip i després costa reconduïr-lo per a continuar la temporada següent. Els projectes que realment permeten marges de maniobra són els de llarga durada i d'objectius clars i ben definits. Sovint les juntes cauen en planificar projectes anuals sense tenir una planificació clara de com es vol que funcioni el club en general i a la llarga. Es llavors quan el fracàs d'un equip en una temporada suposa un dalt a baix i sovint la marxa de jugadors i la desfeta del mateix. Per últim la junta que no ajuda gens es la intenta entrar en el dia a dia de l'equp i influir directament en el seu joc. Aquest es el típic error que acaba siguent el càncer de moltes entitats.
L'Afició
Els incondicionals de l'equip que a vegades són més condicionants del que es creuen. Ells animen i segueixen a l'equip, dónen una càrrega positiva als jugadors que saben que no els poden defraudar i que ho han de donar tot a cada partit. Aquesta es la part positiva de l'afició que anima i ajuda quan les coses surten i també quan no surten. L'afició que no ajuda es la que discuteix cada decisió arbitral, i cada decisió presa desde la banqueta, la que està per sobre de l'entrenador i els jugadors i lluny d'animar en els moments difícils, critica, jutja i protesta. L'afició pot demostrar el seu descontent amb l'equip però positivament per ajudar-lo no per condicionar-lo i esfonsar-lo. Tothom en un equip pot cometre errors, jugadors i entrenadors però hi ha maneres de resoldre i aprendre d'aquests errors. Discutir, recriminar i burxar en la ferida d'un error no ajuda.
Els Pares
Als Pares se'ls pot assignar la mateixa reflexió que a l'afició amb els següents punts extres. El Pare influeix directament en el rendiment i el pensament del jugadors amb els seus comentaris. Comentaris despectius i despreciants cap a companys d'equip no ajuden, ja siguin altres jugadors o entrenadors. Provoquen indirectament aillament en el joc amb el company i sovint falta d'entesa entre el seu fill i el company despreciat. I per últim els comentaris del Pare envers l'entrenador, airejant els errors o despreciant decisions poc populars provoca la desconfiança del jugador que acaba questionant les decisions del seu entrenador i posant-lo en dubte. A la llarga provoca malestar al vestidor i acaba sovint amb malentesos. Jo recomano als Pares que davant d'un dubte o problema parlin directament amb l'entrenador. Ell els donarà les explicacions pertinents i parlant la gent s'enten. El que tampoc es bó es assetjar-lo després d'un mal partit segurament no estarà en les millors condicions de resposta o intentar condicionar-lo amb comentaris fora de lloc. A tots ens agrada que el nostre fill jugui més i que ho faci millor però en un equip hi ha més jugadors i sovint no es fàcil gestionar minuts, joc i resultats. Que al cap i a la fi es el que volem tots, resultats que per això juguem, per guanyar.
Espero que aquestes reflexions arribin a algú, crec que es bó crear bons climes de diàleg entre tots per a millorar, avançar i divertir-nos amb els nostres equips, potenciant valors de companyerisme, competitivitat, igualtat, respecte, etc.
Començarem per enumerar els factors i persones que envolten i que directa o indirectament influeixen en un equip. Són bàsicament Pares, afició i Junta directiva a nivell de persones, condicions dels jugadors(feina, estudis, novies, cabòries, etc.) i condicions de treball(material, pista, etc). Separo Pares i afició perque la influència dels Pares en l'equip, especialment en els jugadors, es molt diferent a la de l'afició (per desgràcia), després ho comentem.
Deixant per un altre dia els factors condicionants del jugador i de treball, que trobo de més baixa influència, em centraré en les persones que envolten l'equip i en com ajuden o no al seu funcionament.
La Junta Directiva (el Club)
La Junta Directiva es una entitat creada per dirigir i ajudar en el funcionament d'un club, per tant se li pre-suposa que les decisions que pren són sempre la millor opció per a l'equip. La Junta per tant en teoria sempre ajuda. Hi ha situacions però en que la cosa canvia. La Junta té un projecte per a cada equip del club, els errors de la junta venen quan els projectes són fràgils o no del tot estudiats i fallen. Es llavors quan es volen modificar projectes a mitja temporada cosa en la majoria d'ocasions perjudicial per a l'equip o quan en males decisions la temporada acaba malament per a l'equip i després costa reconduïr-lo per a continuar la temporada següent. Els projectes que realment permeten marges de maniobra són els de llarga durada i d'objectius clars i ben definits. Sovint les juntes cauen en planificar projectes anuals sense tenir una planificació clara de com es vol que funcioni el club en general i a la llarga. Es llavors quan el fracàs d'un equip en una temporada suposa un dalt a baix i sovint la marxa de jugadors i la desfeta del mateix. Per últim la junta que no ajuda gens es la intenta entrar en el dia a dia de l'equp i influir directament en el seu joc. Aquest es el típic error que acaba siguent el càncer de moltes entitats.
L'Afició
Els incondicionals de l'equip que a vegades són més condicionants del que es creuen. Ells animen i segueixen a l'equip, dónen una càrrega positiva als jugadors que saben que no els poden defraudar i que ho han de donar tot a cada partit. Aquesta es la part positiva de l'afició que anima i ajuda quan les coses surten i també quan no surten. L'afició que no ajuda es la que discuteix cada decisió arbitral, i cada decisió presa desde la banqueta, la que està per sobre de l'entrenador i els jugadors i lluny d'animar en els moments difícils, critica, jutja i protesta. L'afició pot demostrar el seu descontent amb l'equip però positivament per ajudar-lo no per condicionar-lo i esfonsar-lo. Tothom en un equip pot cometre errors, jugadors i entrenadors però hi ha maneres de resoldre i aprendre d'aquests errors. Discutir, recriminar i burxar en la ferida d'un error no ajuda.
Els Pares
Als Pares se'ls pot assignar la mateixa reflexió que a l'afició amb els següents punts extres. El Pare influeix directament en el rendiment i el pensament del jugadors amb els seus comentaris. Comentaris despectius i despreciants cap a companys d'equip no ajuden, ja siguin altres jugadors o entrenadors. Provoquen indirectament aillament en el joc amb el company i sovint falta d'entesa entre el seu fill i el company despreciat. I per últim els comentaris del Pare envers l'entrenador, airejant els errors o despreciant decisions poc populars provoca la desconfiança del jugador que acaba questionant les decisions del seu entrenador i posant-lo en dubte. A la llarga provoca malestar al vestidor i acaba sovint amb malentesos. Jo recomano als Pares que davant d'un dubte o problema parlin directament amb l'entrenador. Ell els donarà les explicacions pertinents i parlant la gent s'enten. El que tampoc es bó es assetjar-lo després d'un mal partit segurament no estarà en les millors condicions de resposta o intentar condicionar-lo amb comentaris fora de lloc. A tots ens agrada que el nostre fill jugui més i que ho faci millor però en un equip hi ha més jugadors i sovint no es fàcil gestionar minuts, joc i resultats. Que al cap i a la fi es el que volem tots, resultats que per això juguem, per guanyar.
Espero que aquestes reflexions arribin a algú, crec que es bó crear bons climes de diàleg entre tots per a millorar, avançar i divertir-nos amb els nostres equips, potenciant valors de companyerisme, competitivitat, igualtat, respecte, etc.
dimecres, 13 de febrer del 2008
L'actitud dels jugadors, el motor de l'equip.
Després de unes setmanes de bojeria, per fí puc tornar a escriure. Tinc molts temes pendents però n'hi ha un que avui tinc més accentuat i és sobre el que vull escriure.
L'actitud dels jugadors.
Els jugadors són el motor de l'equip, tota la feina d'un entrenador es abocada i pensada per ells, ideada espressament per com la poden dur a terme. Però el veritable motor d'aquests jugadors és l'actitud. Aquí entrem en el debat que vull entrar avui.
La feina de l'entrenador es motivar aquesta actitud. Hi ha mil formes i maneres de fer-ho i segurament no sempre es trobarà l'adient per cada moment. Però si més no, es busca. A un entrenador se l'exigeix, lícitament, aquesta feina. Com a entrenador entenc que de vegades no surt tant bé com esperes, per tant entents que en certes ocasions l'entrenament no surti com volíes. Ara bé, jo, que tinc la sort de entrenar i jugar a l'hora, tinc encara més present quina ha de ser l'actitud d'un jugador.
El jugador que té ganes de bàsquet, arriba al pavellò ansiós per apendre amb ganes de fer l'exercici que li proposin, cert és que sovint l'exercici no es agradable, que sovint no t'agrada fer-lo, però per la teva millora i per la resta de l'equip, si més no ho intentes, t'esforces, l'entrenador forma part del teu equip i ha rumiat allò perque pensa que es necessari per a l'equip.
Quines actituds degraden el funcionament de l'entrenament. La de l'entrenador que setmana rera setmana no innova, no busca noves metes per als seus jugadors, no transmet el perqué s'ha fet un exercici i passa l'entrenament d'exercici en exercici sense més, tot està be, res es rectifica. La del jugador que tot ho protesta, que cap exercici li sembla bé, que busca la manera de treballar el mínim perque pensa que va sobrat o que aquell exercici a ell no li fa falta. O simplement la del jugador que es un gandul i que tot el que requereixi esforç no va amb ell.
L'actitud es el motor de l'equip, treballem l'actitud cada dia i veurem a l'equip progressar. Deixem-la a casa i veurem com l'equip decau setmana a setmana.
L'actitud dels jugadors.
Els jugadors són el motor de l'equip, tota la feina d'un entrenador es abocada i pensada per ells, ideada espressament per com la poden dur a terme. Però el veritable motor d'aquests jugadors és l'actitud. Aquí entrem en el debat que vull entrar avui.
La feina de l'entrenador es motivar aquesta actitud. Hi ha mil formes i maneres de fer-ho i segurament no sempre es trobarà l'adient per cada moment. Però si més no, es busca. A un entrenador se l'exigeix, lícitament, aquesta feina. Com a entrenador entenc que de vegades no surt tant bé com esperes, per tant entents que en certes ocasions l'entrenament no surti com volíes. Ara bé, jo, que tinc la sort de entrenar i jugar a l'hora, tinc encara més present quina ha de ser l'actitud d'un jugador.
El jugador que té ganes de bàsquet, arriba al pavellò ansiós per apendre amb ganes de fer l'exercici que li proposin, cert és que sovint l'exercici no es agradable, que sovint no t'agrada fer-lo, però per la teva millora i per la resta de l'equip, si més no ho intentes, t'esforces, l'entrenador forma part del teu equip i ha rumiat allò perque pensa que es necessari per a l'equip.
Quines actituds degraden el funcionament de l'entrenament. La de l'entrenador que setmana rera setmana no innova, no busca noves metes per als seus jugadors, no transmet el perqué s'ha fet un exercici i passa l'entrenament d'exercici en exercici sense més, tot està be, res es rectifica. La del jugador que tot ho protesta, que cap exercici li sembla bé, que busca la manera de treballar el mínim perque pensa que va sobrat o que aquell exercici a ell no li fa falta. O simplement la del jugador que es un gandul i que tot el que requereixi esforç no va amb ell.
L'actitud es el motor de l'equip, treballem l'actitud cada dia i veurem a l'equip progressar. Deixem-la a casa i veurem com l'equip decau setmana a setmana.
dijous, 24 de gener del 2008
El Comportament a pista
Dia a dia, partit a partit veiem comportaments antiesportius a les pistes que hauríem d'erradicar, em centraré en el més típic, però n'hi ha mil.
Jugada d'atac, l'atacant s'en va del defensor, que no te més remei que aturar-lo amb falta sovint desmesurada però no xiulada com a antiesportiva. (Els arbits penso que hauríen d'acurar el seu criteri, en aquestes decisions ja que sovint fan que el partit els marxi de les mans)
El jugador defensor pren mal a la jugada i llavors venen les situacións següents:
1.-El jugador atacant s'aixeca per encarar-se al defensor.(típic rebot)
2.-El jugador defensor increpa encara a l'atacant provocant-lo.(acostuma a passar quan ha rebut una falta previa)
3.-Un tercer jugador jutja la jugada a part.(i a vegades es pren la justícia per la seva ma)
4.-L'entrenador escalfa l'ambient amb protestes o saltant indegudament a la pista.
Totes aquestes situacions són degudes primer a un mal criteri arbitral que permet joc dur fins que arriba el moment en que se li envà de les mans.
Però asumint l'error arbitral, els problemes venen sobretot per un mal comportament a les pistes. A veure quan apendrem els jugadors que, si rebo una falta callo, si em provoquen callo i si no estic d'acord amb una jugada puc preguntar amb bones paraules el perquè a l'arbit però poc més.
Evitem sempre posar-nos al nivell del que es comporta pitjor.
I a nivell d'entrenadors, fem la feina fàcil als arbits i sobretot controlem als nostres jugadors. Una jugada no fa un partit, es trist que per una jugada perdem els papers i desvirtuem un esport i un joc net.
Als meus equips intento evitar aquests comportaments i em costa, però sovint em trobo amb equips que no els volen evitar i en algún cas fins i tot els promocionen(dale duro a este! si l'hem de parar el parem com sigui! devuelvesela! etc.). Siguem conscients entre tots, el models del basquet són models per la vida, promocionem un basquet net.
I per últim intentem millorar entre tots, veient vídeos de criteri arbitral de la federació, em poso les mans al cap de com pot ser que encara hi hagi arbits que no vegin certes situacions de joc claríssimes i ben mostrades i explicades en aquests vídeos. Fem un esforç tots.
Jugada d'atac, l'atacant s'en va del defensor, que no te més remei que aturar-lo amb falta sovint desmesurada però no xiulada com a antiesportiva. (Els arbits penso que hauríen d'acurar el seu criteri, en aquestes decisions ja que sovint fan que el partit els marxi de les mans)
El jugador defensor pren mal a la jugada i llavors venen les situacións següents:
1.-El jugador atacant s'aixeca per encarar-se al defensor.(típic rebot)
2.-El jugador defensor increpa encara a l'atacant provocant-lo.(acostuma a passar quan ha rebut una falta previa)
3.-Un tercer jugador jutja la jugada a part.(i a vegades es pren la justícia per la seva ma)
4.-L'entrenador escalfa l'ambient amb protestes o saltant indegudament a la pista.
Totes aquestes situacions són degudes primer a un mal criteri arbitral que permet joc dur fins que arriba el moment en que se li envà de les mans.
Però asumint l'error arbitral, els problemes venen sobretot per un mal comportament a les pistes. A veure quan apendrem els jugadors que, si rebo una falta callo, si em provoquen callo i si no estic d'acord amb una jugada puc preguntar amb bones paraules el perquè a l'arbit però poc més.
Evitem sempre posar-nos al nivell del que es comporta pitjor.
I a nivell d'entrenadors, fem la feina fàcil als arbits i sobretot controlem als nostres jugadors. Una jugada no fa un partit, es trist que per una jugada perdem els papers i desvirtuem un esport i un joc net.
Als meus equips intento evitar aquests comportaments i em costa, però sovint em trobo amb equips que no els volen evitar i en algún cas fins i tot els promocionen(dale duro a este! si l'hem de parar el parem com sigui! devuelvesela! etc.). Siguem conscients entre tots, el models del basquet són models per la vida, promocionem un basquet net.
I per últim intentem millorar entre tots, veient vídeos de criteri arbitral de la federació, em poso les mans al cap de com pot ser que encara hi hagi arbits que no vegin certes situacions de joc claríssimes i ben mostrades i explicades en aquests vídeos. Fem un esforç tots.
dijous, 17 de gener del 2008
Iurbentia Bilbao - El caràcter d'equip
Vaig prometre que parlaria sobre l'equip revelació d'aquest any.
Com és el Bilbao? com juga el gran desconegut?
El bilbao es un equip sorprenentment complert que ha trobat en jugadors, que altres equips no volíen, autèntics pilars per al joc del seu equip.
El primer, Marcelinho Huertas, descartat a la penya per excés de bases, per la seva bojeria i per evitar la lluita amb ricky per la titularitat. Cedit a Bilbao. Txus Vidorreta ha aprofitat la seva bojeria per donar ritme a l'atac de bilbao on la ràpida circulació de pilota i el contraatac són armes fonamentals. El fet de passar a ser el base titular i no l'etern revulsiu ha permés que veiem les grans qualitats d'aquest jugador que sens dubte està en el millor moment de la seva carrera.
L'acompanya Javier Salgado el canterà insignia d'aquest equip, fort en defensa igual que Marcelinho i més pausat en atac es complementen bé la parella de bases.
La posició de l'Escolta a Bilbao es la del canoner, tiradors letals com són Luke Recker ex de Girona i traspassat de mil equips, no el van voler a la NBA i després de passar per moltes mans sembla que a Bilbao ha retrobat el seu joc i el veterà Paco Vàzquez que ha recuperat una mica de forma als seus 33 anys
l'Aler poc conegut Pedrag Savovic ex NBA amb mala sort per les lesions va acabar Charleroi i després a Bilbao on aporta experiencia i bon fer. Dóna descans a un altre pilar de l'equip, Quincy Lewis fichat de l'Etosa totalment conegut també ex NBA, Maccabi i Olimpiakos un aler amb garanties.
A sota Weis i Marco Banic són els autèntics pilars d'aquest Bilbao. Weis tallat d'Unicaja està donant un altíssim rendiment aquesta temporada a Bilbao intimidant amb el seus 2'18 i Banic té una gran movilitat i aporta moltíssim ofensivament. Els complements a aquests dos són Martin Rancik un jugador gairebé desconegut que ha passat sense pena ni gloria per mitja italia i per Olimpiakos i que a Bilbao s'ha trobat amb Déu i un deconegut per mi Drago Pasalic que està donant un resultat excelent i que sens dubte es una aposta de futur.
Aquests homes sumats al Caràcter que imposa als seus equips Txus Vidorreta fa que sigui un equip completíssim i temible, fet amb pocs calers i molt de gust i amb un encert des de la secretaría técnica envejable. Defensa agressiva i contraatac sumat a un joc en estatic buscant als pivots, el dintre fora i la ràpida circulació de pilota per aprofitar als bases i escoltes canoners són les claus que fan que el próxim rival de Copa del Rei del Barça sigui perillós, molt perillós!!
No sé com aniràn a la segona volta de l'ACB però està clar que a Bilbao han fet la feina ben feta.
Com és el Bilbao? com juga el gran desconegut?
El bilbao es un equip sorprenentment complert que ha trobat en jugadors, que altres equips no volíen, autèntics pilars per al joc del seu equip.
El primer, Marcelinho Huertas, descartat a la penya per excés de bases, per la seva bojeria i per evitar la lluita amb ricky per la titularitat. Cedit a Bilbao. Txus Vidorreta ha aprofitat la seva bojeria per donar ritme a l'atac de bilbao on la ràpida circulació de pilota i el contraatac són armes fonamentals. El fet de passar a ser el base titular i no l'etern revulsiu ha permés que veiem les grans qualitats d'aquest jugador que sens dubte està en el millor moment de la seva carrera.
L'acompanya Javier Salgado el canterà insignia d'aquest equip, fort en defensa igual que Marcelinho i més pausat en atac es complementen bé la parella de bases.
La posició de l'Escolta a Bilbao es la del canoner, tiradors letals com són Luke Recker ex de Girona i traspassat de mil equips, no el van voler a la NBA i després de passar per moltes mans sembla que a Bilbao ha retrobat el seu joc i el veterà Paco Vàzquez que ha recuperat una mica de forma als seus 33 anys
l'Aler poc conegut Pedrag Savovic ex NBA amb mala sort per les lesions va acabar Charleroi i després a Bilbao on aporta experiencia i bon fer. Dóna descans a un altre pilar de l'equip, Quincy Lewis fichat de l'Etosa totalment conegut també ex NBA, Maccabi i Olimpiakos un aler amb garanties.
A sota Weis i Marco Banic són els autèntics pilars d'aquest Bilbao. Weis tallat d'Unicaja està donant un altíssim rendiment aquesta temporada a Bilbao intimidant amb el seus 2'18 i Banic té una gran movilitat i aporta moltíssim ofensivament. Els complements a aquests dos són Martin Rancik un jugador gairebé desconegut que ha passat sense pena ni gloria per mitja italia i per Olimpiakos i que a Bilbao s'ha trobat amb Déu i un deconegut per mi Drago Pasalic que està donant un resultat excelent i que sens dubte es una aposta de futur.
Aquests homes sumats al Caràcter que imposa als seus equips Txus Vidorreta fa que sigui un equip completíssim i temible, fet amb pocs calers i molt de gust i amb un encert des de la secretaría técnica envejable. Defensa agressiva i contraatac sumat a un joc en estatic buscant als pivots, el dintre fora i la ràpida circulació de pilota per aprofitar als bases i escoltes canoners són les claus que fan que el próxim rival de Copa del Rei del Barça sigui perillós, molt perillós!!
No sé com aniràn a la segona volta de l'ACB però està clar que a Bilbao han fet la feina ben feta.
dimarts, 1 de gener del 2008
El joc de la Penya
Estimats amics, heu triat vosaltres mateixos el joc de l'equip d'Aíto com el millor joc per sobre de Madrid, Barça i Girona i penso que es bo analitzar les claus de l'èxit que manté a la penya líder de l'ACB amb Madrid, Barça i el sorprenent Bilbao (equip del que us vull parlar en propers posts).
Defensa Agressiva i contraatac
La Penya defensa al límit, prenent certs riscos però a l'hora controlant-los a la perfecció i això ho combina amb un contraatac ràpid i letal. El tòpic de que el millor atac es una bona defensa la Penya el practica a la perfecció.
També juga perfectament amb alternances defensives però el més important és com es veu al vídeo que tot l'equip funciona com un rellotge i les ajudes després dels riscos funcionen a la perfecció.
Joc estàtic senzill i directe
La penya mou la pilota per buscar especialment qualsevol tipus de situacions senzilles de 2x2 amb els pivots, traient als pivots alts(els que no tenen avantatge) de la zona, normalment el pivot que no té avantatge a sota es col·loca al poste alt aprofitant la bona ma de la majoria d'ells quan el defensor marxa a l'ajuda(Sonseca, Jagla, etc). A partir d'aquesta base comencen a jugar tot un ventall de situacions d'aquí veurem talls Ucla aprofitant el bloc d'aquest pivot, portes enrere per línia de fons aprofitant que un dels pivots és a dalt i deixa espais (especialment ho fa Rudy), i amb les avantatges que generen amb aquestes situacions juguen continuacions i situacions de dintre fora per al tir exterior.
També els veurem amb la mateixa tònica treure al pivot alt per fora la línia de 6,25 per anar a blocar a un aler o un base i treure un destorb de la zona, obrir el camp i forçar al rival a fer ajudes de llarg recorregut, el que facilita el joc i les continuacions de la resta. Joc senzill, directe i efectiu.
En aquest vídeo resum de l'últim partit davant d'Unicaja, veureu moltes d'aquestes situacions que us comento que avui en dia penso que són la clau de l'èxit d'un equip com la Penya. Fixeu-vos en les situacions de joc estàtic com obren el camp i com tenen com a mínim 4 jugadors oberts i en ocasions fins i tot juguen amb els 5 oberts permetent també acalrides per als jugadors amb més talent com ara Rudy o Ricky. Veureu també que en algunes de les situacions, el jugador que asisteix per al bàsquet final disposa de 2-3 opcions per triar el que demostra la solidesa del sitema de joc i que els jugadors sense pilota busquen estar sempre en posicions d'amenaça.
Que us sembla? fàcil no? així veu el bàsquet Aíto, facilíssim. Proveu-ho a casa, ja veureu que no ho es tant.
Defensa Agressiva i contraatac
La Penya defensa al límit, prenent certs riscos però a l'hora controlant-los a la perfecció i això ho combina amb un contraatac ràpid i letal. El tòpic de que el millor atac es una bona defensa la Penya el practica a la perfecció.
També juga perfectament amb alternances defensives però el més important és com es veu al vídeo que tot l'equip funciona com un rellotge i les ajudes després dels riscos funcionen a la perfecció.
Joc estàtic senzill i directe
La penya mou la pilota per buscar especialment qualsevol tipus de situacions senzilles de 2x2 amb els pivots, traient als pivots alts(els que no tenen avantatge) de la zona, normalment el pivot que no té avantatge a sota es col·loca al poste alt aprofitant la bona ma de la majoria d'ells quan el defensor marxa a l'ajuda(Sonseca, Jagla, etc). A partir d'aquesta base comencen a jugar tot un ventall de situacions d'aquí veurem talls Ucla aprofitant el bloc d'aquest pivot, portes enrere per línia de fons aprofitant que un dels pivots és a dalt i deixa espais (especialment ho fa Rudy), i amb les avantatges que generen amb aquestes situacions juguen continuacions i situacions de dintre fora per al tir exterior.
També els veurem amb la mateixa tònica treure al pivot alt per fora la línia de 6,25 per anar a blocar a un aler o un base i treure un destorb de la zona, obrir el camp i forçar al rival a fer ajudes de llarg recorregut, el que facilita el joc i les continuacions de la resta. Joc senzill, directe i efectiu.
En aquest vídeo resum de l'últim partit davant d'Unicaja, veureu moltes d'aquestes situacions que us comento que avui en dia penso que són la clau de l'èxit d'un equip com la Penya. Fixeu-vos en les situacions de joc estàtic com obren el camp i com tenen com a mínim 4 jugadors oberts i en ocasions fins i tot juguen amb els 5 oberts permetent també acalrides per als jugadors amb més talent com ara Rudy o Ricky. Veureu també que en algunes de les situacions, el jugador que asisteix per al bàsquet final disposa de 2-3 opcions per triar el que demostra la solidesa del sitema de joc i que els jugadors sense pilota busquen estar sempre en posicions d'amenaça.
Que us sembla? fàcil no? així veu el bàsquet Aíto, facilíssim. Proveu-ho a casa, ja veureu que no ho es tant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)