Basquet? No, Vergonya!

L'altre dia vaig viure un dels episodis més tristos de la meva carrera basquetbolística. Tot plegat un munt de vagenades unides a la pista per degradar l'esport que més m'agrada.
Això es el que vaig sentir jo l'altre dia. Vergonya!

Partit intrascendent, el dos equips podíem dir que havíem acabat la temporada. Res en joc que no sigui el plaer de guanyar el partit. En principi havia de ser un partit per gaudir, per aprendre, per mostrar el treball de tota una temporada, gairebé un partit amistòs. Locals, Roda de Ter amb 8 jugadors i nosaltres Calella amb 9

Ens vam trobar amb el següent:

1- Árbit intransigent, amb el llistó de faltes elevat, amb poca lectura de com transcorria el joc però correcte en les decisions. Moltes faltes però ben xiulades equanimament per als dos equips, podríem dir que no afavoria a cap dels dos, simplement xiulava massa.

2.- Partit senzill, al primer quart el tanteig de sortida era de 2 a 20 acabant-lo amb 20 puns de diferència 12-32, el que deixava encara més fàcil si cal el transcurs del partit. El problema es que al primer quart el balanç de faltes era de 9 a 11 i a mitja part de 21 a 19 són les faltes que habitualment fas en tot un partit.

Les consignes per part nostra van ser clares, no faltes, no mans, tot defensa legal, es preferible 2 punts a dos faltes.

La sorpresa va ser veure les consignes del rival al inici del tercer quart, seguiu igual! forceu faltes! increpant a l'arbitre i acabant de carregar-se el partit amb faltes i amb una actitud incomprensible. Tots, taula arbitre, jugadors i jo mateix va anar preguntant-li durant el quart a on volia arribar. Ell ho tenia clar a continuar fins a quedar amb cuatre homes a l'últim minut del tercer quart mentre tots ens preguntàvem que feia. El públic esperonant l'actitud de l'entrenador local i jo alucinant assegut a la banqueta. No va acabar aquí, l'inici de l'últim quart va ser una continuació de garrotades forçades(algunes amb mala llet) amb la intenció d'auto expulsar-se, l'arbitre no va xiular ni una antiesportiva tot i que tenia motius per fer-ho, la feina era meva per mantenir als jugadors atents i evitar qualsevol situacio de conflicte, al final al minut 2 i escaig de l'últim quart queden definitivament amb un jugador i s'ha d'acabar el partit 41-79 en una de les imatges més tristes que he vist en els 22 anys que fa que jugo a aquest esport.

Des d'aquí repudiar les actituds violentes de Entrenador i Jugadors del junior del Roda de Ter. Així com el poc valor i la poca esportivitat dels mateixos. Actituds així hauríen d'estar prohibides en el meu esport. No sé si el comité de competició pendrà decisions al respecte però energúmens d'aquesta calanya no hauríen de poder practicar i molt menys ensenyar bàsquet al meu país.

Em sap greu per als juniors de Roda de Ter potser no mereixen tenir un entrenador així però el que està clar es que ells van acceptar les ordres de banqueta i jo com a jugador que encara sóc no accepto les ordres d'un entrenador que em demana fer faltes per acabar un partit.

Vergonya!

Aquesta es la paraula que resumeix el partit entre els juniors Roda de Ter i Calella

També comentar sobre com s'ha d'animar desde la grada i com s'ha de viure un partit del teu fill. Un pare penjat literalment de la grada cridant a l'arbitre "quan surtis d'aquí et fotré un cop de puny que et rebentaré les dents" no es la manera d'ensenyar coses positives al teu fill que juga, no es manera d'animar a ningú i provoca que l'arbitre inconscientment segueixi ferm al seu arbitratge estricte i possiblement condicionat per aquests comentaris indecents i impropis d'un pare que a més de fer d'espectador es el màxim responsable en l'educació del seu fill.

Per últim demanaría a la federació que no s'omplís la boca amb comentaris del que es millor i el que es pitjor i el que farem i el que no farem i fos exemplar prenent mesures en casos com aquests que per desgràcia passen impunes.