Després d'una important parada técnica per recuperar forces després d'una temporada interessant torno a l'activitat bloggera tot preparant la temporada que en breu enceto.
Ho faré per parlar de la pre-temporada en els equips modestos, en com organitzar i com preparar als jugadors física i tàcticament alhora,, aquest any després de 4 anys preparant temporades amb pilota, he tornat a la versió clàssica de la pretemporada, la que surt en fotos de color sepia. Les dues primeres setmanes, físic pur i dur, i les dues restants treball tàctic i técnic a pista.
Com es lógic no ha tingut bona acollida entre els jugadors, que inicialment prefereixen l'estil de pretemporada que portàvem fins ara, però he de reconeixer que en el meu equip està donant molts fruits, algún d'ells inesperats o no previsibles.
El primer clarament es la poténcia física i la resistencia que han treballat que dóna un plus al futur treball tecnico-tactic de després i augura un bon inici de temporada especialment en defensa ja que la exigencia en aquest camp es 80% física i nosaltres el valorem moltíssim.
Però et dóna altres beneficis com la disciplina, l'ordre, el caràcter, la competitivitat, la confiança, etc. que indirectament van lligadíssims al bon funcionament del grup. Són certament importants especialment en joves júniors de 16-17 anys als que la disciplina els es molt necesaria, i als que el fet de sentir-se més preparats físicament que el rival, els dóna confiança per afrontar la temporada amb ganes d'éxit.
Tot plegat un munt de beneficis físics i psicològics que han fet que torni la pretemporada de la sepia, que es com m'ha agradat anomenar-la. A verure si ens dóna beneficis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Felicitats per aquest blog , el fet de públicar a vox populi les teves impresions , fan que altres que estimem el bàsquet ens ajudi a fer pensar conceptes o coses que et podrien pasar per alt.
Això fa gran el bàsquet.
Publica un comentari a l'entrada