dijous, 29 de novembre del 2007

Manual del bon entrenador

Hi ha coses que encara no s'han estipulat ni s'han plasmat en un manual però que trobo que s'haurien de fer. No sé si vàreu veure el partit d'euro-lliga de la setmana passada entre Barça i Madrid. En ell es van veure defenses interessants tant per part del Barça com per part del Madrid. El partit va ser d'allò més distret i al final una aparició d'Acker i l'encert de Lakovic van decantar la balança cap al costat blaugrana i aquí ve el moment on vull incidir. Minut 39 i mig el barça +11 i a menys de 24 segons pel final Dusko demana minut, i heus ací el motiu del meu post de la setmana.

Creieu que es normal demanar aquest minut? Què pot pretendre un entrenador demanant un minut quan només queda una possessió i està guanyant de 10? Intenta fer la jugada del triple final? busquem augmentar l'average contra el Madrid? La policia es tonta? o ens trobem davant d'una falta total de tacte i esportivitat envers el teu rival.

Analitzant la situació, si no hagués demanat minut, el joc continua sense transcendència per cap dels dos equips probablement haguessin esgotat possessió sense jugar-la i partit acabat. Però amb la gran maniobra de Dusko vam tenir una defensa al límit que va acabar amb una pèrdua de pilota i a falta de dos segons, traient pit mirant la banqueta blaugrana i tornant-li la moneda, Joan Plaza demana el seu minut.

Tot Plegat vint-i pocs segons que van durar més de 3 minuts d'avorriment del personal. El públic del palau els va aprofitar per gaudir de la victòria cantant, però els de casa vam haver d'aguantar una estona més de patètics comentaris de l'amic Rovirosa desitjant si us plau que algú li tallés el micro.

Article 10 del inexistent(de moment) manual del bon entrenador: Els minuts són una eina tàctica per endreçar el joc del teu equip, trencar dinàmiques de joc, etc. Utilitza'ls com a tal, esportivament, i tingues cura del moment, la situació del joc i l'ètica. No es gaire ètic demanar un minut quan queden segons per acabar el matx i guanyes de més de deu.

Dusko, dijous passat, te la vas botar als peus!!!!

2 comentaris:

Marina Ayala ha dit...

Sergi, la pregunta sobre els entrenadors crec que sobra... O com a mínim, treu a Dusko... A qué juga el Barça?? A bàsket, no, ja t'ho dic ara... I de bon rollo, que ja fa temps que ens coneixem...

Apa, segueix així... ABUELOOOOOOO!!!

Yala, per servir-lo.

Mauro Valenciano Oller ha dit...

Hola Sergi

Sóc el Mauro. Felicitats per decidir-te a escriure sobre bàsquet i compartir-ho amb els altres. Ja ets un altre boig del bàsquet que comparteix les seves bogeries.

Volia escriure al primer post per felicitar-te però no vaig trobar la manera de fer-ho. Ara escric i em permeto fotre't una mica de canya.

Haig de dir que no estic d'acord amb la lectura del darrer minut del Dusko, o d'altres situacions semblants. És del tot legítim aprofitar fins al darrer minut del que disposis, estiguis guanyant o perdent, i sigui de només 1 punt o de 20.

No crec que s'hagi de diferenciar els motius: jugues per ampliar l'average, per practicar una jugada... Tant se val.

I et diré per què penso així: tu vols fer la teva feina el millor possible i, si vols aprofitar les oportunitats que encara queden per preparar quelcom, estàs en el teu dret. I no només tens dret de fer-ho: de fet, demanar-lo mostra que et prens molt en serio el que portes entre mans. Mostres respecte pel treball que fas, respecte pel joc i per la competició... No penso en com s'ho pendran, jo vull fer el màxim que puc amb el meu equip.

La manera com s'ho prengui l'altre entrenador, l'equip rival... ja et dic, la veritat, no hi penso. Vull aprofitar aquella opció que em dona el reglament.

Ètica? Torno a dir: respecto el meu treball, respecto l'esperit competitiu del joc... Per mi això és ser ètic: respectar i respondre de la meva feina el millor possible. Crec que és un clixé dir que no és oportú, com a sinònim d'"educat" o "ètic" en el sentit que ho apliques tu, demanar temps.

L'altre entrenador pot jutjar-me com vulgui, pot fer una mirada carregada de ràbia, o demanar-ne un altre després per "tornar la jugada".

Però insisteixo: jo vull ser un entrenador que aprofiti qualsevol oportunitat per fer bé la meva feina.